Site Overlay

Cas Clínic 2: “La Carme, viure ofegant-se”

La Carme te 62 anys, als 15 anys el seu pare va marxar de casa,  des de llavors la Carme  pateix d’asma. 

La seva vida està totalment marcada per aquesta patologia, quan arriba l’hivern fàcilment es  refreda i en pocs dies pot acabar ingressada a l’hospital. A la primavera comença amb l’al·lèrgia al pol·len, s’ofega molt. Per poder respirar un mínim necessita augmentar la seva medicació de  base, i de nou la seva vida està totalment condicionada fins ben entrat el mes de juliol. 

El resultat d’això és que  mes de la meitat de l’any l’asma es la protagonista de la seva vida. També m’explica que cada any es una mica pitjor i que no veu cap manera d’aturar o frenar la malaltia.

L’any passat es va refredar a l’octubre i fins al gener no es va recuperar, va ser llavors que va decidir començar el  tractament d’acupuntura.

Inicialment la meva feina  va consistir en reforçar el Pulmó i el Ronyó i recuperar els Fluids Orgànics, molt malmesos de tants anys amb medicació forta. Però també li vaig mirar d’explicar que l’inici de la patologia tenia un origen emocional (en el seu cas molt clar) que tard o d’hora s’hauria d’abordar.

Els primers dos mesos i mig van ser plàcids, la Carme s’anava trobant mes i mes be, es sentia forta i no va refredar-se més, tot i que encara  teníem l’hivern a sobre. Però amb l’arribada de la Covid-19, i el confinament, vàrem haver d’aturar el tractament de manera brusca.

Durant els 2 mesos i mig que vàrem estar sense veure’ns, va estar força bé, però al començar la primavera, els símptomes d’asma van tornar a fer estralls. Per sort llavors ja es van poder tornar a reprendre les sessions d’acupuntura i durant més de dos mesos vaig acompanyar a la Carme en el periple de suportar l’ofec produït per l’al·lèrgia al pol·len.  En moments aguts com els que vàrem viure a la consulta, el pols de la Carme es notava bloquejat, el fetge quasi no es podia percebre, el pulmó no tenia energia… després de posar algunes agulles, la Carme podia fer un inspiració profunda i es notava clarament millor. Jo esperava que acabés el temps del pol·len, per poder tractar el fons de la qüestió, i no tenir tanta urgència de tractar els símptomes.

Ara la Carme segueix venint setmanalment, estem a mitjans de novembre i de moment se sent bé, forta, no s’ha refredat. Ha accedit a començar teràpia per treballar el trauma de l’abandó del seu pare, i la manera com això ha influït en tota la seva vida, inclosa la salut. 

Caldrà seguir fent acupuntura, probablement tot un any més. Estic convençuda de  que si seguim treballant des de les dues vessants, psicològica i energètica, la Carme no manifestarà unes crisis tant greus , que poc a poc podrà ser menys depenent de la medicació i que no viurà tant condicionada per la malaltia.

Amb la Carme hem fet tot un any de tractament, amb alts i baixos,  fent acupuntura per millorar la simptomatologia i també el terreny de base, sense  perdre el focus, acompanyant-la en el camí,  ajudant i sostenint, fins que poc a poc m’ha permès abordar temes més profunds, ferides encara sense cicatritzar. Ara que ella a accedit a fer teràpia estic satisfeta de la meva feina, encara li queda un llarg camí, que serà dolorós i demanarà molta valentia per la seva part, i jo continuaré sostenint el seu cos físic, perquè estigui forta i capaç d’afrontar els reptes emocionals que se li presentin a partir d’ara.

Banyoles, Novembre 2020

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *